“Als pares separats els prego: No prengueu mai, mai, mai el fill com a ostatge. Us heu separat per moltes dificultats i motius, la vida us ha donat aquesta prova, però que no siguin els fills els que carreguin el pes d’aquesta separació, que no siguin utilitzats com a ostatges contra l’altre cònjuge. Que creixin escoltant que la mare parla bé del pare, encara que no estiguin junts, i que el pare parla bé de la mare. És una irresponsabilitat danyar la imatge del pare o de la mare amb l’objecte d’acaparar l’afecte del fill, per a venjar-se o per a defensar-se.”

_Amoris laetitia (245)

Anuncis

“Si veuen el testimoni de comunitats autènticament fraternes i reconciliades, això és sempre una llum que atrau. Per això em dol tant comprovar com en algunes comunitats cristianes, i fins i tot entre persones consagrades, consentim diverses formes d’odi, divisions, calúmnies, difamacions, venjances, gelosia, desitjos d’imposar les pròpies idees a costa de qualsevol cosa, i fins persecucions que semblen una implacable cacera de bruixes. A qui anem a evangelitzar amb aquests comportaments?”

_Evangelii Gaudium (100)

“Ben entesa, la diversitat cultural no amenaça la unitat de l’Església. És l’Esperit Sant, enviat pel Pare i el Fill, que transforma els nostres cors i ens fa capaços d’entrar en la comunió perfecta de la Santíssima Trinitat, on tot troba la seva unitat. (…). No faria justícia a la lògica de l’encarnació pensar en un cristianisme monocultural i monòton.”

_Evangelii Gaudium (117)