“Les obres de misericòrdia són «artesanals»: cap d’elles és igual a una altra; les nostres mans les poden modelar de mil maneres, i encara que sigui únic el Déu que les inspira i única la «matèria» de la qual estan fetes, és a dir la misericòrdia mateixa, cada una adquireix una forma diversa.”

_Misericordia et misera (20)

“La cultura de la misericòrdia és una invitació urgent a tenir clar on hem de comprometre’ns necessàriament. La temptació de quedar-se en la «teoria sobre la misericòrdia» se supera en la mesura que aquesta es converteix en vida quotidiana de participació i col·laboració.”

_Misericordia et misera (20)

“Podem comprovar que la Paraula de Déu no es mostra com una seqüència de tesis abstractes, sinó com una companya de viatge també per a les famílies que estan en crisi o enmig de dolor, i els mostra la meta del camí, quan Déu «eixugarà les llàgrimes dels seus ulls».”

_Amoris laetitia (22)

“Davant de cada família es presenta la icona de la família de Natzaret, amb la seva quotidianitat feta de cansaments i fins i tot de malsons, com quan va haver de patir la incomprensible violència d’Herodes, experiència que es repeteix tràgicament encara avui en tantes famílies de pròfugs rebutjats i desarmats.”

_Amoris laetitia (30)

“De les reflexions sinodals no en queda un estereotip de la família ideal, sinó un interpel·lant «collage» format per tantes realitats diferents, plenes de goigs, drames i somnis. (…) No caiguem en el parany de desgastar-nos en lamentacions autodefensives, en comptes de despertar una creativitat missionera.”

_Amoris laetitia (57)

“Quan exigim que les relacions siguin celestials o que les persones siguin perfectes, o quan ens col·loquem al centre i esperem que només es compleixi la pròpia voluntat. Llavors tot ens impacienta, tot ens porta a reaccionar amb agressivitat.”

_Amoris laetitia (92)

“Molts d’aquells qui tenen més recursos i poder econòmic o polític semblen concentrar-se sobretot a emmascarar els problemes i a amagar els símptomes, mirant només de reduir alguns impactes negatius del canvi climàtic.”

_Laudato si’ (26)

“Culpar l’augment de la població i no el consumisme extrem i selectiu d’alguns, és una manera de no afrontar els problemes. Es pretén legitimar així el model distributiu actual, en què una minoria es creu amb el dret de consumir en una proporció que seria impossible generalitzar, perquè el planeta no podria ni tan sols contenir els residus de semblant consum.”

_Laudato si’ (50)