“Comunicar la certesa que Déu ens estima no és un exercici retòric, sinó condició de credibilitat del propi sacerdoci. Viure la misericòrdia és el camí segur perquè ella arribi a ser veritable anunci de consolació i de conversió en la vida pastoral.”

_Misericordia et misera (6)

“Aquest Any jubilar ens ha d’ajudar a reconèixer la complexitat de la realitat familiar actual.(…) No podem oblidar que cadascú porta amb si mateix el pes de la pròpia història que el distingeix de qualsevol altra persona. (…) Això exigeix, sobretot de part del prevere, un discerniment espiritual atent, profund i prudent perquè cadascú, sense excloure ningú, sense importar la situació que visqui, pugui sentir-se acollit concretament per Déu, participar activament en la vida de la comunitat i ser admès en aquest Poble de Déu.”

_Misericordia et misera (14)

“Els seminaristes haurien d’accedir a una formació interdisciplinària més àmplia sobre festeig i matrimoni, i no sols pel que fa a la doctrina. (…) Caldrà garantir durant la formació una maduració perquè els futurs ministres posseeixin l’equilibri psíquic que la seva tasca els exigeix.”

_Amoris laetitia (203)

“Ningú no pot ser condemnat per sempre, perquè aquesta no és la lògica de l’Evangeli. No em refereixo només als divorciats en nova unió sinó a tots, en qualsevol situació en què es trobin.”

_Amoris laetitia (297)

“Els divorciats en nova unió, per exemple, poden trobar-se en situacions molt diferents, que no han de ser catalogades o tancades en afirmacions massa rígides sense deixar lloc a un adequat discerniment personal i pastoral. (…) Els Pares sinodals han expressat que el discerniment dels pastors sempre s’ha de fer «distingint adequadament», amb una mirada que «discerneixi bé les situacions». Sabem que no hi ha «receptes senzilles».”

_Amoris laetitia (298)

“Si es té en compte la innombrable diversitat de situacions concretes, (…) es pot comprendre que no s’hauria d’esperar del Sínode o d’aquesta Exhortació una nova normativa general de tipus canònica, aplicable a tots els casos. Només cal un nou alè a un responsable discerniment personal i pastoral dels casos particulars, que hauria de reconèixer que, ja que «el grau de responsabilitat no és igual en tots els casos», les conseqüències o efectes d’una norma no necessàriament han de ser sempre les mateixes. [Nota: Tampoc pel que fa a la disciplina sacramental, ja que el discerniment pot reconèixer que en una situació particular no hi ha culpa greu. Allà s’aplica el que vaig afirmar en un altre document: cf.Evangelii gaudium 44.47]. (…) En aquest procés serà útil fer un examen de consciència, a través de moments de reflexió i penediment. (…) Atès que en la mateixa llei no hi ha gradualitat (cf. Familiaris consortio, 34), aquest discerniment no podrà mai prescindir de les exigències de veritat i de caritat de l’Evangeli proposades per l’Església. (…) Aquestes actituds són fonamentals per evitar el greu risc de missatges equivocats, s’evita el risc que un determinat discerniment porti a pensar que l’Església sosté una doble moral.”

_Amoris laetitia (300)