“La misericòrdia no pot ser un parèntesi en la vida de l’Església, sinó que constitueix la seva mateixa existència, que manifesta i fa tangible la veritat profunda de l’Evangeli.”

_Misericordia et misera (1)

“Desitjo vivament que la Paraula de Déu se celebri, es conegui i es difongui cada vegada més, perquè ens ajudi a comprendre millor el misteri de l’amor que brolla d’aquesta font de misericòrdia.”

_Misericordia et misera (7)

“Els cristians no podem renunciar a proposar el matrimoni per tal de no contradir la sensibilitat actual, per estar a la moda, o per sentiments d’inferioritat davant del daltabaix moral i humà. Estaríem privant el món dels valors que podem i hem d’aportar. [Però no] ens serveix voler imposar normes per la força de l’autoritat.”

_Amoris laetitia (35)

“Sovint presentem el matrimoni de manera que el seu fi unitiu, la crida a créixer en l’amor i l’ideal d’ajuda mútua, queda enfosquit per un accent gairebé excloent en el deure de la procreació.”

_Amoris laetitia (36)

“Durant molt de temps vam creure que amb només insistir en qüestions doctrinals, bioètiques i morals, sense motivar l’obertura a la gràcia (…) També ens costa deixar espai a la consciència dels fidels, que moltes vegades responen el millor possible a l’Evangeli amb els seus límits i poden desenvolupar el seu propi discerniment davant de situacions on es trenquen tots els esquemes. Estem cridats a formar les consciències, però no a pretendre substituir-les.”

_Amoris laetitia (37)

“Hem d’agrair que la major part de la gent valora les relacions familiars que volen romandre en el temps i que asseguren el respecte a l’altre. (…) No obstant això, moltes vegades hem actuat a la defensiva, i gastem les energies pastorals redoblant l’atac al món decadent, amb poca capacitat proactiva per mostrar camins de felicitat. Molts no senten que el missatge de l’Església sobre el matrimoni i la família hagi estat un clar reflex de la predicació i de les actituds de Jesús que, al mateix temps, proposava un ideal exigent, no perdia mai la proximitat compassiva amb els fràgils, com la samaritana o la dona adúltera.”

_Amoris laetitia (38)

“De les reflexions sinodals no en queda un estereotip de la família ideal, sinó un interpel·lant «collage» format per tantes realitats diferents, plenes de goigs, drames i somnis. (…) No caiguem en el parany de desgastar-nos en lamentacions autodefensives, en comptes de despertar una creativitat missionera.”

_Amoris laetitia (57)

“L’amor matrimonial no es cuida abans de res parlant de la indissolubilitat com una obligació, o repetint una doctrina, sinó consolidant-lo gràcies a un creixement constant sota l’impuls de la gràcia.”

_Amoris laetitia (134)

“(…) obriré la Porta Santa en el cinquantè aniversari de la conclusió del Concili Ecumènic Vaticà II. (…) Els Pares reunits en el Concili havien percebut intensament, com una veritable alenada de l’Esperit, l’exigència de parlar de Déu als homes del seu temps d’una manera més comprensible. Ensorrades les muralles que per molt temps havien reclòs l’Església en una ciutadella privilegiada, havia arribat el temps d’anunciar l’Evangeli d’una manera nova. Una nova etapa en l’evangelització de sempre. Un nou compromís per a tots els cristians de testimoniar amb major entusiasme i convicció la pròpia fe. L’Església sentia la responsabilitat de ser en el món signe viu de l’amor del Pare.”

_Misericordiae Vultus (4)

“L’Església sent la urgència d’anunciar la misericòrdia de Déu. La seva vida és autèntica i creïble quan amb convicció fa de la misericòrdia el seu anunci. Ella sap que la primera tasca, sobretot en un moment com el nostre, ple de grans esperances i fortes contradiccions, és la d’introduir a tots en el misteri de la misericòrdia de Déu, contemplant el rostre de Crist.”

_Misericordiae Vultus (25)