“Si es té en compte la innombrable diversitat de situacions concretes, (…) es pot comprendre que no s’hauria d’esperar del Sínode o d’aquesta Exhortació una nova normativa general de tipus canònica, aplicable a tots els casos. Només cal un nou alè a un responsable discerniment personal i pastoral dels casos particulars, que hauria de reconèixer que, ja que «el grau de responsabilitat no és igual en tots els casos», les conseqüències o efectes d’una norma no necessàriament han de ser sempre les mateixes. [Nota: Tampoc pel que fa a la disciplina sacramental, ja que el discerniment pot reconèixer que en una situació particular no hi ha culpa greu. Allà s’aplica el que vaig afirmar en un altre document: cf.Evangelii gaudium 44.47]. (…) En aquest procés serà útil fer un examen de consciència, a través de moments de reflexió i penediment. (…) Atès que en la mateixa llei no hi ha gradualitat (cf. Familiaris consortio, 34), aquest discerniment no podrà mai prescindir de les exigències de veritat i de caritat de l’Evangeli proposades per l’Església. (…) Aquestes actituds són fonamentals per evitar el greu risc de missatges equivocats, s’evita el risc que un determinat discerniment porti a pensar que l’Església sosté una doble moral.”

_Amoris laetitia (300)

“La corrupció és una obstinació en el pecat, que pretén substituir Déu amb la il·lusió dels diners com a forma de poder. És una obra de les tenebres, sostinguda per la sospita i la intriga. ‘Corruptio optimi pessima’, deia amb raó sant Gregori el Gran, per indicar que ningú no pot sentir-se immune d’aquesta temptació. Per eradicar-la de la vida personal i social són necessàries prudència, vigilància, lleialtat, transparència, unides al coratge de la denúncia. Si no se la combat obertament, tard o d’hora busca còmplices i destrueix l’existència.”

_Misericordiae Vultus (19)

“La degradació ambiental i la degradació humana i ètica estan íntimament unides. Molts diran que no tenen consciència de realitzar accions immorals, perquè la distracció constant ens pren la valentia d’advertir la realitat d’un món limitat i finit.”

_Laudato si’ (56)

“No podem pensar que els projectes polítics o la força de la llei seran suficients per a evitar els comportaments que afecten l’ambient, perquè, quan és la cultura la que es corromp i ja no es reconeix cap veritat objectiva o uns principis universalment vàlids, les lleis només s’entendran com a imposicions i com a obstacles a evitar.”

_Laudato si’ (123)