“Les respostes rebudes a les dues consultes efectuades durant el camí sinodal (…) moltes s’han referit a la funció educativa, que es veu dificultada, entre altres raons, perquè els pares arriben a casa cansats i sense ganes de parlar, en moltes famílies ja ni tan sols existeix l’hàbit de menjar junts, i creix una gran varietat d’ofertes de distracció a més de l’addicció a la televisió.”

_Amoris laetitia (50)

“Un altre desafiament sorgeix de diverses formes d’una ideologia, genèricament anomenada ‘gender’ (…) És inquietant que algunes ideologies d’aquest tipus, que pretenen respondre a certes aspiracions a vegades comprensibles, procurin imposar-se com un pensament únic que determini fins i tot l’educació dels nens.”

_Amoris laetitia (56)

“L’Estat ofereix un servei educatiu de manera subsidiària, acompanyant la funció indelegable dels pares, que tenen dret a poder triar amb llibertat el tipus d’educació —accessible i de qualitat— que vulguin donar als seus fills segons les pròpies conviccions. L’escola no substitueix els pares sinó que els complementa.”

_Amoris laetitia (84)

“La família no pot renunciar a ser lloc de sosteniment, d’acompanyament, de guia, [dels fills] encara que hagi de reinventar els seus mètodes i trobar nous recursos. Necessita plantejar-se a què vol exposar els seus fills. Per a això, no s’ha de deixar de preguntar-se qui s’ocupa de donar-los diversió i entreteniment, qui entra a les seves habitacions a través de les pantalles, a qui els lliura perquè els guiïn en el seu temps lliure. Només els moments que passem amb ells, parlant amb senzillesa i afecte de les coses importants, i les possibilitats sanes que vam crear perquè ells ocupin el seu temps, permetran evitar una nociva invasió.”

_Amoris laetitia (260)

“La gran qüestió no és on està el fill físicament, amb qui està en aquest moment, sinó on està en un sentit existencial, on està posicionat des del punt de vista de les seves conviccions, dels seus objectius, dels seus desitjos, del seu projecte de vida.”

_Amoris laetitia (261)

“Tot i que els pares necessiten de l’escola per assegurar una instrucció bàsica dels seus fills, no poden mai delegar completament la seva formació moral. El desenvolupament afectiu i ètic d’una persona requereix d’una experiència fonamental: creure que els propis pares són dignes de confiança.”

_Amoris laetitia (263)

“La llibertat és una cosa grandiosa, però la podem espatllar. L’educació moral és un cultiu de la llibertat a través de propostes, motivacions, aplicacions pràctiques, estímuls, premis, exemples, models, símbols, reflexions, exhortacions, revisions de la manera d’actuar i diàlegs que ajudin les persones a desenvolupar aquests principis interiors estables que mouen a obrar espontàniament el bé.”

_Amoris laetitia (267)

“És indispensable sensibilitzar el nen o l’adolescent perquè adverteixi que les males accions tenen conseqüències. Cal despertar la capacitat de posar-se al lloc de l’altre i de doldre’s pel seu sofriment quan se li ha fet mal.”

_Amoris laetitia (268)

“Un nen corregit amb amor se sent tingut en compte, percep que és algú, adverteix que els seus pares reconeixen les seves possibilitats. Això no requereix que els pares siguin immaculats, sinó que sàpiguen reconèixer amb humilitat els seus límits i mostrin els seus propis esforços per ser millors.”

_Amoris laetitia (269)

“En aquest temps, en què regnen l’ansietat i la pressa tecnològica, una tasca importantíssima de les famílies és educar per a la capacitat d’esperar. No es tracta de prohibir als nois que juguin amb els dispositius electrònics, sinó de trobar la manera de generar en ells la capacitat de diferenciar les diverses lògiques i de no aplicar la velocitat digital a tots els àmbits de la vida. La postergació no és negar el desig sinó diferir la seva satisfacció.”

_Amoris laetitia (275)