“Els divorciats en nova unió, per exemple, poden trobar-se en situacions molt diferents, que no han de ser catalogades o tancades en afirmacions massa rígides sense deixar lloc a un adequat discerniment personal i pastoral. (…) Els Pares sinodals han expressat que el discerniment dels pastors sempre s’ha de fer «distingint adequadament», amb una mirada que «discerneixi bé les situacions». Sabem que no hi ha «receptes senzilles».”

_Amoris laetitia (298)

“Si es té en compte la innombrable diversitat de situacions concretes, (…) es pot comprendre que no s’hauria d’esperar del Sínode o d’aquesta Exhortació una nova normativa general de tipus canònica, aplicable a tots els casos. Només cal un nou alè a un responsable discerniment personal i pastoral dels casos particulars, que hauria de reconèixer que, ja que «el grau de responsabilitat no és igual en tots els casos», les conseqüències o efectes d’una norma no necessàriament han de ser sempre les mateixes. [Nota: Tampoc pel que fa a la disciplina sacramental, ja que el discerniment pot reconèixer que en una situació particular no hi ha culpa greu. Allà s’aplica el que vaig afirmar en un altre document: cf.Evangelii gaudium 44.47]. (…) En aquest procés serà útil fer un examen de consciència, a través de moments de reflexió i penediment. (…) Atès que en la mateixa llei no hi ha gradualitat (cf. Familiaris consortio, 34), aquest discerniment no podrà mai prescindir de les exigències de veritat i de caritat de l’Evangeli proposades per l’Església. (…) Aquestes actituds són fonamentals per evitar el greu risc de missatges equivocats, s’evita el risc que un determinat discerniment porti a pensar que l’Església sosté una doble moral.”

_Amoris laetitia (300)

“Ja no és possible dir que tots els que es troben en alguna situació així anomenada «irregular» viuen en una situació de pecat mortal, privats de la gràcia santificant.”

_Amoris laetitia (301)