“Vull destacar la situació de les famílies sumises en la misèria, castigades de tantes maneres. (…) L’Església ha de tenir una especial cura per comprendre, consolar, integrar, evitant imposar-los una sèrie de normes com si fossin una roca, que fa que se sentin jutjades i abandonades precisament per aquesta Mare que està cridada a apropar-los la misericòrdia de Déu. D’aquesta manera, en lloc d’oferir la força guaridora de la gràcia i la llum de l’Evangeli, alguns volen «adoctrinar», convertir-los en «pedres mortes per llançar-les contra els altres».”

_Amoris laetitia (49)

“És veritat que molts matrimonis desapareixen de la comunitat cristiana després del casament, però moltes vegades malbaratem algunes ocasions en què tornen a fer-se presents, on podríem reproposar-los de manera atractiva l’ideal del matrimoni cristià i apropar-los a espais d’acompanyament.”

_Amoris laetitia (230)

“Acullo les consideracions de molts pares sinodals, els quals van voler expressar que «els batejats que s’han divorciat i s’han tornat a casar civilment han de ser més integrats en la comunitat cristiana en les diverses formes possibles. (…) Ells no només no han de sentir-se excomunicats, sinó que poden viure i madurar com a membres vius de l’Església, sentint-la com una mare que els acull sempre, els cuida amb afecte i els anima en el camí de la vida i l’Evangeli. Aquesta integració és també necessària per a la cura i l’educació cristiana dels seus fills, que han de ser considerats els més importants».”

_Amoris laetitia (299)

“És mesquí aturar-se només a considerar si l’obrar d’una persona respon o no a una llei o norma general, perquè amb això no n’hi ha prou per discernir i assegurar una plena fidelitat a Déu en l’existència concreta d’un ésser humà. (…) Al mateix temps, cal dir que allò que forma part d’un discerniment pràctic davant d’una situació particular no pot ser elevat a la categoria d’una norma.”

_Amoris laetitia (304)