“Una paraula que dóna ànims, una abraçada que et fa sentir comprès, una carícia que fa percebre l’amor, una pregària que permet ser més fort…, són totes expressions de la proximitat de Déu a través del consol ofert pels germans.”

_Misericordia et misera (13)

Anuncis

“Vull destacar la situació de les famílies sumises en la misèria, castigades de tantes maneres. (…) L’Església ha de tenir una especial cura per comprendre, consolar, integrar, evitant imposar-los una sèrie de normes com si fossin una roca, que fa que se sentin jutjades i abandonades precisament per aquesta Mare que està cridada a apropar-los la misericòrdia de Déu. D’aquesta manera, en lloc d’oferir la força guaridora de la gràcia i la llum de l’Evangeli, alguns volen «adoctrinar», convertir-los en «pedres mortes per llançar-les contra els altres».”

_Amoris laetitia (49)

“És veritat que molts matrimonis desapareixen de la comunitat cristiana després del casament, però moltes vegades malbaratem algunes ocasions en què tornen a fer-se presents, on podríem reproposar-los de manera atractiva l’ideal del matrimoni cristià i apropar-los a espais d’acompanyament.”

_Amoris laetitia (230)

“Acullo les consideracions de molts pares sinodals, els quals van voler expressar que «els batejats que s’han divorciat i s’han tornat a casar civilment han de ser més integrats en la comunitat cristiana en les diverses formes possibles. (…) Ells no només no han de sentir-se excomunicats, sinó que poden viure i madurar com a membres vius de l’Església, sentint-la com una mare que els acull sempre, els cuida amb afecte i els anima en el camí de la vida i l’Evangeli. Aquesta integració és també necessària per a la cura i l’educació cristiana dels seus fills, que han de ser considerats els més importants».”

_Amoris laetitia (299)

“És mesquí aturar-se només a considerar si l’obrar d’una persona respon o no a una llei o norma general, perquè amb això no n’hi ha prou per discernir i assegurar una plena fidelitat a Déu en l’existència concreta d’un ésser humà. (…) Al mateix temps, cal dir que allò que forma part d’un discerniment pràctic davant d’una situació particular no pot ser elevat a la categoria d’una norma.”

_Amoris laetitia (304)