“Jesucrist és el rostre de la misericòrdia del Pare. El misteri de la fe cristiana sembla trobar la seva síntesi en aquesta paraula.”

_Misericordiae Vultus (1)

Anuncis

“(…) obriré la Porta Santa en el cinquantè aniversari de la conclusió del Concili Ecumènic Vaticà II. (…) Els Pares reunits en el Concili havien percebut intensament, com una veritable alenada de l’Esperit, l’exigència de parlar de Déu als homes del seu temps d’una manera més comprensible. Ensorrades les muralles que per molt temps havien reclòs l’Església en una ciutadella privilegiada, havia arribat el temps d’anunciar l’Evangeli d’una manera nova. Una nova etapa en l’evangelització de sempre. Un nou compromís per a tots els cristians de testimoniar amb major entusiasme i convicció la pròpia fe. L’Església sentia la responsabilitat de ser en el món signe viu de l’amor del Pare.”

_Misericordiae Vultus (4)

“”Pacient i misericordiós” és el binomi que sovint apareix en l’Antic Testament per descriure la natura de Déu. El seu ser misericordiós es constata concretament en moltes accions de la història de la salvació on la seva bondat preval per sobre del càstig i la destrucció.”

_Misericordiae Vultus (6)

“”Perdura eternament la seva misericòrdia”: és la tornada que acompanya cada verset del Salm 136 mentre es narra la història de la revelació de Déu. Per raó de la misericòrdia, totes les vicissituds de l’Antic Testament estan carregades d’un profund valor salvífic. (…) En aquest mateix horitzó de la misericòrdia, Jesús va viure la seva passió i mort, conscient del gran misteri de l’amor de Déu que s’hauria d’acomplir en la creu. Saber que Jesús mateix va pregar amb aquest Salm, el fa per a nosaltres els cristians encara més important i ens compromet a incorporar aquesta tornada en la nostra oració de lloança quotidiana: “Perdura eternament la seva misericòrdia”.”

_Misericordiae Vultus (7)

“Així llavors, som cridats a viure de misericòrdia, perquè a nosaltres en primer lloc se’ns ha aplicat misericòrdia. El perdó de les ofenses esdevé l’expressió més evident de l’amor misericordiós i per a nosaltres cristians és un imperatiu del qual no podem prescindir. Com és difícil moltes vegades perdonar! I, tanmateix, el perdó és l’instrument posat en les nostres fràgils mans per aconseguir la serenitat del cor. Deixar caure la rancúnia, la ràbia, la violència i la venjança són condicions necessàries per viure feliços.”

_Misericordiae Vultus (9)

“Potser per molt temps ens hem oblidat d’indicar i de viure la via de la misericòrdia. D’una banda, la temptació de pretendre sempre i només justícia ha fet oblidar que aquesta és el primer pas, necessari i indispensable; però l’Església necessita anar més lluny per aconseguir una meta més alta i més significativa. D’altra banda, és trist constatar com l’experiència del perdó en la nostra cultura s’esvaeix cada cop més. (…) Ha arribat novament per a l’Església el temps d’encarregar-se de l’anunci alegre del perdó. És el temps de retornar a allò essencial per fer-nos càrrec de les febleses i de les dificultats dels nostres germans. El perdó és una força que ressuscita a una vida nova i infon el coratge per mirar el futur amb esperança.”

_Misericordiae Vultus (10)