“Si es té en compte la innombrable diversitat de situacions concretes, (…) es pot comprendre que no s’hauria d’esperar del Sínode o d’aquesta Exhortació una nova normativa general de tipus canònica, aplicable a tots els casos. Només cal un nou alè a un responsable discerniment personal i pastoral dels casos particulars, que hauria de reconèixer que, ja que «el grau de responsabilitat no és igual en tots els casos», les conseqüències o efectes d’una norma no necessàriament han de ser sempre les mateixes. [Nota: Tampoc pel que fa a la disciplina sacramental, ja que el discerniment pot reconèixer que en una situació particular no hi ha culpa greu. Allà s’aplica el que vaig afirmar en un altre document: cf.Evangelii gaudium 44.47]. (…) En aquest procés serà útil fer un examen de consciència, a través de moments de reflexió i penediment. (…) Atès que en la mateixa llei no hi ha gradualitat (cf. Familiaris consortio, 34), aquest discerniment no podrà mai prescindir de les exigències de veritat i de caritat de l’Evangeli proposades per l’Església. (…) Aquestes actituds són fonamentals per evitar el greu risc de missatges equivocats, s’evita el risc que un determinat discerniment porti a pensar que l’Església sosté una doble moral.”

_Amoris laetitia (300)

Anuncis